El paissatge vegetal que cada dia ens arriba als nostres ulls, és fruit de les característiques ambientals de les nostres contrades. Habitualment no és homogeni, sinó que sens presenta com un mosaic format per diferents tipus de vegetació. Les comunitats o associacions de plantes es juxtaposen i es distribueixen en l’espai d’acord amb unes regles precises: el clima, el sòl, l’acció de l’home i dels animals.

Quan les exigències d’un cert nombre d’espècies coincideixen amb la matriu ecològica d’una zona, aquestes hi poden viure i a més a més s’hi estableixen; hauran trobat un medi compatible amb els seus requeriments fisiològics. D’aquesta manera arribem al principi de la sectoralització botànica.

El nostre poble i el seu entorn se situa dins la regió florística europea de tipus Mediterrani, i dins d’aquesta queda englobada en la Terra Baixa Mediterrània (fins 800-1000m). Les temperatures de la zona es caracteritzen per no ser massa oscilants; es mantenen discretament baixes a l’hivern, pugen suaument a la primavera, toquen el sostre els mesos de juliol i agost , i tornen a baixar suaument a la tardor. Les pluges es concentren a la tardor i a la primavera, l’hivern podriem dir que és eixut, però és a l’estiu quan s’assoleix un període d’autèntica ariditat.

Si mirem el nostre entorn, veurem que allà on trenquen els últims colls del mar Mediterrani, va emergint la flora que caracteritza la nostra terra. Comença envoltant les platges de còdols i agafant terreny en els penyasegats on els principals representants són els canyars i les atzavares, espècies que caldria preservar davant de la urbanització del litoral. Si anem seguint terra endins ens trobem amb una gran varietat de plantes herbàcies que van cobrint el sòl enmig de cultius d’hortofructicultura, entre els quals en sobresurt el conreu de la taronja. Els camps de tarongers, van ocupant totes les planes, juntament amb alguns cultius d’olivera i ametller, fins a arribar als peus del Montsià. Es allí on comencen a crèixer bosquines i matollars formats per plantes llenyoses adaptades a l’estalvi d’aigua. Tenim una important brolla calcícola de romaní i bruc d’hivern, timonedes, gatosa i moltes altres espècies que van ocupant el sotabosc d’una típica pineda mediterrània de pi blanc, caracteritzada per tenir una capçada molt esclarissada i oberta. Aquesta, està acompanyada de margalló, carrasques i garrofers, en termes generals, que a poc a poc arriben als cims del Montsià.