Fa 132 milions d’anys, no existia la serra de Godall, ni la del Montsià, tampoc el Delta de l’Ebre, ni existia l’home, però durant aquesta època la zona on habitem tenia un clima diferent amb un paisatge molt paregut al de les Bahames. Al llarg del temps geològics han actuat principalment 3 etapes geològiques a edats diferents, que han anat configurant conjuntament la serra de Godall i la del Montsià . La primera etapa és va produir durant el Mesozoic, condicionada per una distensió. Aquesta distensió va provocar l’aprimament i extensió de l’escorça, creant un espai per a l’acumulació de sediment. La segona etapa està definida per una compressió provocada durant el Paleògen. Durant aquesta etapa es va escurçar l’escorça, produint un apilament dels materials formant falles inverses, i per tant augmentant el gruix de l’escorça, elevant els sediments. La tercera etapa té els mateixos efectes que la primera, però produïda durant el Neògen i en aquest cas afectant als materials que ja havien emergit durant l’etapa compressiva.

SALAS,R.I MARTIN-CLOSAS,C.(1991)

Etapa Distensiva produïda durant el Mesozoic

Durant aquesta etapa distensiva es va formar una zona deprimida de grans dimensions limitada per falles normals i inundat ocasionalment per un mar d’aigües càlides pròximes als tròpics.

En aquest mar, hi havia espai disponible per a l’acumulació de sediments procedents del continent (sediments detrítics) i sediments que es formaven al mar, gràcies a l’activitat de les plantes i els animals (sediments carbonatats).

En aquesta període anava dipositant-se diferents tipus de sediment producte de les retirades del mar (regressions marines) i d’invasions del mar cap al continent (transgressions marines ). Aquestes retirades i invasions del mar respecte el continent estaven condicionades principalment a les pujades i baixades relatives del nivell del mar i de la subsidència tectònica ( enfonsament).

La figura ens mostra la situació paleogeogràfica i l’evolució sedimentaria a nivell regional desde el Triàsic fins al Juràssic. Durant el Triàsic es va produir cicles transgressius i regressius de gran importància, dipositant sediments diferents i amb un fort vulcanisme (Triàsic Superior i Juràssic Mitjà). Les roques d’aquesta edat no és localitzen a les nostres serres, però si que és poden trobar a la zona de Vallderoures o a la zona de Rasquera

.

SALAS,R.I MARTIN-CLOSAS,C.(1991)

Durant el Juràssic aquests cicles van continuar i només el Juràssic superior està representat a la serra del Montsià. Els material d’aquesta edat serien els més antics que es troben en la nostra zona, ja que a partir d’aquesta edat, principalment durant el període Cretaci els materials afloren en superfície i s’explicarà més detalladament viatjant al passat i imaginant-nos com era l’ambient.

Durant aquest període Cretaci van tenir lloc 4 variacions importants del nivell del mar donant ambients sedimentaris diferents;

A. La nostra història comença amb una retirada del mar, amb el trànsit Juràssic-Cretaci, durant el Valanginià i Barremià (fa uns 144 milions d’anys). Existia un ambient de plana mareal i llacunes associats a un estuari . Les roques que representen aquest ambient es poden trobar a la Selleta o a la Foradada.

EVOLUCIÓ DE LAGOONS COSTANERS SALINS

:

Federico Vilas (Font: Sedimentologia Volum I, 1992)

B. A meitat del Cretaci inferior, durant l’Aptià (132 milions d’anys) es va produir una transgressió marina amb la implantació d’un ambient de plataforma somera habitada per equinoderms, mol·luscos i coralls. En les roques d’aquesta edat es troba un fòssil molt representatiu de la zona i que tradicionalment s’anomena "orelleta", classificat com un ostreid (de la família de les ostres). A la Cogula podem veure les evidències d’aquest ambient . Les roques que formen part d’aquest període són de gran interès econòmic i actualment s’extrauen a la Serra de Godall.

 

Bloc diagrama de rampa carbonatada. Aquest tipus de plataforma seria el model que existia durant el Mesozoic en la nostra zona ( considerant la part més somera )

MAS,J.R i ALONSO, A. (Font: Sedimentologia Volum II, 1992 )

 

C. Una segona retirada del mar a finals del Cretaci inferior corresponent a l’Albià (105 milions d’anys), va produir l’entrada de sediments procedents del continent convertint-se una plana pantanosa associat a un delta. En aquest ambient es va desenvolupar una vegetació que al morir i quedar enterrada en el fang, va sofrir processos de carbonització acabant per transformar-se en lignit. Aquests materials afloren puntualment en la serra del Montsià, però estan més ben representats en la de Godall.

SALAS,R.I MARTIN-CLOSAS,C.(1991)

D. Finalment , durant el Cretaci superior amb el període del Cenomanià, Turonià, Senonià es va produir una de les transgressions marines més importants en la història geològica de la Península, va començar fa 98 milions d’anys, inundant tot el continent i donant lloc a plataformes marines.

SALAS,R.I MARTIN-CLOSAS,C.(1991)

2. Etapa compressiva produïda durant el Paleògen

El pas del Mesozoic a l’era Terciària , fa uns 65 milions d’anys ve coincidir amb l’apilament dels materials i l’emersió definitiva de tota la regió, fet directament relacionat amb l’Orogènia Alpina. Amb aquest nom s’anomena el procés de formació de les més recents cadenes del planeta com el Alps, l’Atles, Pirineus, les serralades Bètiques,...Es va produir al llarg de sutures entre porcions mòbils de la litosfera (les plaques tectòniques). A nivell del Mediterrani, les cadenes alpines es van formar com a conseqüència de la col·lisió de la placa africana i europea.

Aquesta empenta horitzontal va provocar un moviment molt important de tal manera que les roques que es trobaven sota el mar, producte de la consolidació dels sediments que es van acumular durant el Juràssic i Cretaci per transgressions i regressions marines, van ser plegades, fracturades, i aixecades per sobre del nivell del mar, assolint altures de centenars de metres.

3. Etapa distensiva produïda durant el Neògen

Els processos tectònics van durar fins fa 11 milions d’anys, acabant amb una distensió tectònica amb una estructura basada principalment en falles normals, a causa de l’extensió de l’escorça. Durant aquesta etapa es va obrir el mar Mediterrani i es va configurar una sèrie de fosses tectòniques , com la fossa del Baix Ebre o una fossa de menor dimensions com la d’Ulldecona, que va separar la serra del Montsià i la serra de Godall.


MAPA ESTRUCTURAL

GUIMERÀ,J.(1988)

Finalment els materials més joves que identifiquem pertanyen al període Quaternari, que és l’actual i va començar fa 1,7 milions d’anys. Són sediments que es van dipositar per una intensa erosió , produïda durant un període d’estabilitat tectònica. L’erosió està produïda pel vent i per l’aigua, principalment ( agents meteòrics ). Aquests agents erosionen i transporten els sediments fins a zones més baixes on es sedimenten.

Tot i que la serra del Montsià i de Godall estan constituïdes pels mateixos materials, el desplaçament provocat per les falles i pels processos erosius, fa que en la serra del Montsià afloren en superfície els materials del Cretaci Inferior i que en la Serra de Godall n’afloren part del Cretaci Inferior i del Cretaci Superior. ( Observar tall geològic)

Uns altres materials recents serien els que constitueixen la platja del Marjal. S’han format a partir de la destrucció dels penya-segats per l’acció de les onades. Aquests penya-segats estan formats per graves, és per això que les platges de Les Cases estan formades per còdols i no per sorra.

La terra està en continua transformació al nostre voltant, i molts dels processos geològics són imperceptibles per als humans, per a la formació del nostre entorn cal un acurat modelat realitzat per la natura i per aconseguir aquest objectiu necessita milions d’anys. Quan mirem la serra del Montsià o la de Godall, no solament podem veure la seva bellesa si no com les velles muntanyes que es formaren dins dels antics mars mesozoics emergint a centenars de metres per a compartir el nostre entorn.

Autora: Desiré Gámez Torrent

LLicenciada amb geologia per la Universitat de Barcelona.


BIBLIOGRAFIA:

- ARCHE,A (editor) Sedimentologia, CSIC, Madrid , 1992

Vol I Pàg.357,473 Vol II Pàg. 43

- GUIMERÀ,J. (1988) Estudi Estructural de l'enllaç entre la Serralada Ibèrica i la Serralada Costanera Catalana. Tesis Doctoral, Univesitat de Barcelona.

- SALAS,R. i MARTIN-CLOSAS,C. 1991. El Cretacico Inferior del Nordeste de Ibéria. Guía de Campo de las excursiones científicas realizadas durante el III Coloquio del Cretacico de España, Morella . Pàg. 15-47.