El port ha estat l’obra cabdal que ha propiciat que Les Cases fes un salt important cap endavant per la seva influència directa en l’ economia casenca. El per què es evident que un poble mariner que ha d’anar a deixar els arreus de treball, les barques, comporta un desplaçament inclús de llurs famílies, que provocà inclús un dèficit poblacional importantíssim i un envelliment de la població que seguia residint al nucli.
L’esforç del poble per a conseguir-ho fou molt elevat i des de sempre intents per poder aconseguir un port per poder entrar les barques i que quedessin a redós dels temporals de mar, destacant les llevantades. Les autoritats del moment sempre negaven els permisos de construcció car ports de l’envergadura, tant per les captures com per la flota existint, de la Ràpita o Vinaròs, feien que els responsables de l’administració neguessin la construcció de l’obra.
Abans de fer cinc cèntims de la construcció del port s’ha de destacar i molt, sense cap motiu que digui el contrari i agraint als avaladors i autoritats polítiques i administratives de l’any 1973: EL PORT DE LES CASES HA ESTAT PAGAT EN LA SEVA TOTALITAT PELS MARINERS I MARINERES DEL POBLE. Fet únic a tot l’Estat espanyol.
En quan a la construcció del port sempre parlem del port mariner i no de la part lúdica del club Nàutic. L’any 1972 es va donar llum verda al projecte per construir un “embarcadero” amb el nóm de “Defensa y Regeneració de la playa”. Sent el Patró Major de la Confraria de Pescadors “Sant Pere” el sr. Marcelino Marcos Matamoros i el secretari el sr. Jordi Sancho Mitjavila i capítol, amb l’Ajuntament d’Alcanar sent alcalde sr. Juan Andrés Boria, feren una assemblea a on acudiren tota la població per tractar el tema de la construcció del port, car havien de trobar avaladors per als préstecs personals que hagueren de suportar per poder pagar l’obra. El préstec es realitzar a “La Caixa” i foren avalats tant per veïns del poble com per gent d’Alcanar i inclús per estiuejants de la població.
El 28 de març de 1973davant la impossibilitat de poder pagar els préstecs La Confraria, el capítol acorda que cadascun dels mariners aportes la quantitat de mil pessetes mensuals, així com l’import de les calades voluntàries donant-lo a la Confraria, així fins a l’any 1983 que el Patró Major derogà els compromisos amb els mariners de aportar cap quantitat per seguir pagant els deutes amb La Caixa. Fou l’any 1986 quan s’acabà de pagar la totalitat del préstec. Hem de recordar que també s’hagué de vendre part immobiliària de la Confraria per fer-se càrrec dels pagaments.
Rebut del pagament mensual que realitzava cadascun dels pescadors.
( La identitat de l’abonador dels rebuts no és que és vulgui amagar simplement no s’ha de destacar cap pescador per sobre dels altres perquè tots hi van col·laborar )
Abans de les Confraries, existiren Sociedades de Marineros, que foren les pioneres en les funcions del que després serien les entitats adés comentades, a on més tard es dirien Pòsits. Aquestes Sociedades començaren a treballar a l’any 1911.
La Confraria de Pescadors de Les Cases es forma el 25 de març de 1942, sota el Patronat Sant Pere Apòstol i sota la presidència del sr. Inspector de Pòsits de Pescadors D. José Macau Roig i el sr. Ajudant Militar de Marina que donà com a primer capítol : Patró D. Jordi Sancho i Balada.
L’evolució de captures d’aquests últims anys fins a l’any 1998, en quilograms ha estat:
